EL TOAR reviu al Soleràs la vida de Francesc Castelló

La Sala Polivalent del Soleràs va acollir el passat 8 de novembre la cinquena de les representacions de l’obra de teatre “Francesc Castelló, va viure estimant i va morir perdonant”, a càrrec d’una vintena d’actors i actrius del grup teatral TOAR de Lleida, dirigit per Enric Castells, amb guió original del franciscà i periodista Francesc Gamissans.

Malgrat estar el poble en plena recol·lecció de l’oliva, la sala es va omplir de gent del Soleràs, i també d’altres pobles veïns com els Torms, Granyena de les Garrigues i ,fins i tot, d’Ulldemolins, per a assistir a la posada en escena dels set quadres que conformen el guió, que s’inicia amb un Francesc Castelló nen, sortint de l’escola i fent alguna entremaliadura.
L’obra continua com a estudiant de Química, tornant a Lleida i retrobant-se amb les seves germàniques, els tres ja orfes de pare i mare.

Una tercera escena, la més emocionant pel poble del Soleràs, quan apareix Francesc Castelló com a jove enamorat de la seva núvia Mariona, a la qual es promet i es declara, com ho prova la carta que li va dirigir poques hores abans de morir.
Segueix un Francesc Castelló lliurat en cos i ànima als altres, amb molt de coratge, donant testimoniatge de la seva fe en Crist com a militant de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, en uns moments convulsos.
L’escena central és sens dubte el judici davant un tribunal popular, la seva resposta: “Sí, soc cristià” i la injusta sentència a la pena de mort, un 29 de setembre de 1936.
Un moment emocionant de l’obra és quan les dues germanes i la seva tia Maria a més de la núvia Mariona; llegeixen amb emoció i sentiment les últimes tres cartes que moments abans de morir els va escriure Francesc.

El quadre de l’afusellament deixa tothom contristat. Finalitza l’obra, amb l’esclat de glòria de la seva beatificació.
El públic va aplaudir emocionat la representació, agraint que hagués estat possible haver-la vist al poble, gràcies a l’esforç que van fer l’ajuntament i la parròquia, amb la col·laboració de la Comissió Pro Canonització del beat Francesc Castelló.
Finalitzada la representació l’alcalde del Soleràs, Jordi Segura, va agrair la participació del poble, així com l’esforç del TOAR per portar al Solerás aquesta obra tan lligada a la memòria dela localitat.
Per part seva, el rector, el salesià Ángel Alegre, va donar també les gràcies per l’oportunitat d’haver conegut molt més al beat Francesc Castelló i el seu testimoniatge de jove cristià, mitjançant la representació d’aquesta obra, fent memòria alhora de Mariona Pelegrí, la seva núvia i filla del poble.
Finalment Jordi Curcó, en nom de la Comissió Pro Canonització, va agrair al poble del Solerás l’acolliment de l’obra i va citar una frase de la carta que el beat va escriure a la seva núvia poc abans de morir: “Estigues orgullosa de mi. T’estimo”. Curcó va dir que aquelles paraules dirigides llavors a la seva núvia, ara el beat les hi deia a tots els fills del Soleràs: “Estigueu orgullosos d’aquest jove que es va enamorar d’una noia del vostre poble, perquè des de llavors el Soleràs forma part de la biografia d’aquest Beat que també us va estimar a vosaltres. La motivació de la seva vida no va ser una altra que estimar sempre a tothom, lliurant la vida i morint perdonant”.
EL TOAR reviu al Soleràs la vida de Francesc Castelló

Inici » EL TOAR reviu al Soleràs la vida de Francesc Castelló
Mariona i Farncesc castell_.jpg

La Sala Polivalent del Soleràs va acollir el passat 8 de novembre la cinquena de les representacions de l’obra de teatre “Francesc Castelló, va viure estimant i va morir perdonant”, a càrrec d’una vintena d’actors i actrius del grup teatral TOAR de Lleida, dirigit per Enric Castells, amb guió original del franciscà i periodista Francesc Gamissans.

Malgrat estar el poble en plena recol·lecció de l’oliva, la sala es va omplir de gent del Soleràs, i també d’altres pobles veïns com els Torms, Granyena de les Garrigues i ,fins i tot, d’Ulldemolins, per a assistir a la posada en escena dels set quadres que conformen el guió, que s’inicia amb un Francesc Castelló nen, sortint de l’escola i fent alguna entremaliadura.
L’obra continua com a estudiant de Química, tornant a Lleida i retrobant-se amb les seves germàniques, els tres ja orfes de pare i mare.

Una tercera escena, la més emocionant pel poble del Soleràs, quan apareix Francesc Castelló com a jove enamorat de la seva núvia Mariona, a la qual es promet i es declara, com ho prova la carta que li va dirigir poques hores abans de morir.
Segueix un Francesc Castelló lliurat en cos i ànima als altres, amb molt de coratge, donant testimoniatge de la seva fe en Crist com a militant de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, en uns moments convulsos.
L’escena central és sens dubte el judici davant un tribunal popular, la seva resposta: “Sí, soc cristià” i la injusta sentència a la pena de mort, un 29 de setembre de 1936.
Un moment emocionant de l’obra és quan les dues germanes i la seva tia Maria a més de la núvia Mariona; llegeixen amb emoció i sentiment les últimes tres cartes que moments abans de morir els va escriure Francesc.

El quadre de l’afusellament deixa tothom contristat. Finalitza l’obra, amb l’esclat de glòria de la seva beatificació.
El públic va aplaudir emocionat la representació, agraint que hagués estat possible haver-la vist al poble, gràcies a l’esforç que van fer l’ajuntament i la parròquia, amb la col·laboració de la Comissió Pro Canonització del beat Francesc Castelló.
Finalitzada la representació l’alcalde del Soleràs, Jordi Segura, va agrair la participació del poble, així com l’esforç del TOAR per portar al Solerás aquesta obra tan lligada a la memòria dela localitat.
Per part seva, el rector, el salesià Ángel Alegre, va donar també les gràcies per l’oportunitat d’haver conegut molt més al beat Francesc Castelló i el seu testimoniatge de jove cristià, mitjançant la representació d’aquesta obra, fent memòria alhora de Mariona Pelegrí, la seva núvia i filla del poble.
Finalment Jordi Curcó, en nom de la Comissió Pro Canonització, va agrair al poble del Solerás l’acolliment de l’obra i va citar una frase de la carta que el beat va escriure a la seva núvia poc abans de morir: “Estigues orgullosa de mi. T’estimo”. Curcó va dir que aquelles paraules dirigides llavors a la seva núvia, ara el beat les hi deia a tots els fills del Soleràs: “Estigueu orgullosos d’aquest jove que es va enamorar d’una noia del vostre poble, perquè des de llavors el Soleràs forma part de la biografia d’aquest Beat que també us va estimar a vosaltres. La motivació de la seva vida no va ser una altra que estimar sempre a tothom, lliurant la vida i morint perdonant”.
Les fotos de la representació, aquí.

Derechos de copia © 2024, Diócesis de Lleida